El Govern tenia l'obligació d'exercir les seves competències per regular la comercialització turística en habitatges de manera favorable a l'interès general i avançar cap a un model sostenible, especialment davant la força amb què aquest fenomen ha irromput en el sector turístic. La creixent massificació turística incrementa la pressió sobre el territori i els recursos, generant rebuig en una part cada vegada més gran de la població resident i insatisfacció en els visitants.

És important destacar que la gran demanda turística actual no és aliena al fenomen immobiliari. S’ha disparat la construcció i la compravenda de propietats, no per necessitat d’habitatge, sinó per aprofitar l’alt rendiment econòmic que ofereixen aquestes propietats vinculades al turisme o a les segones residències d’estrangers.

Si s’hagués permès una liberalització dels habitatges turístics, tal com proposava la CNMC, s’hauria obert la porta a un increment massiu de places turístiques, ja que en poc es diferencia un turista que s’allotja en un establiment d’allotjament turístic d’un que ho fa en un habitatge. La condició de turista ve determinada pel fet de pernoctar fora de casa, independentment del lloc.

A més de la CNMC, també rebérem pressions del Ministeri de la Presidència i Administracions Públiques, que qüestionava la legalitat d’alguns articles de la Llei que volíem aprovar, especialment pel que fa als requisits per a la comercialització turística o la zonificació. Paral·lelament, també contestàrem escrits del Defensor del Poble, que recomanava incorporar el lloguer turístic en habitatges plurifamiliars.

El Govern es plantejà elaborar una normativa que regulàs una realitat existent, però garantint alhora la màxima seguretat jurídica. Teníem el precedent d’altres comunitats autònomes, on les seves normatives havien estat impugnades o s’havien replantejat després de veure’n els resultats.

Un estudi realitzat per la UIB el desembre de 2016 sobre la percepció dels residents envers el lloguer turístic a Mallorca posa en relleu la complexitat del repte. Aquest informe, tot i haver quedat obsolet en part, resulta encara avui una eina valuosa.

Segons l’estudi, més del 50% dels enquestats percebia el lloguer turístic com una font important de generació de llocs de feina, tant directes com indirectes, a més de revitalitzar econòmicament les zones on s’implanta. Un 42% opinava que contribueix a una millor distribució dels beneficis del turisme, i el 57% es mostrava favorable al lloguer turístic, amb un 53% que el considerava molt positiu.

No obstant això, l’estudi també assenyalava impactes negatius. Un 34% considerava que el lloguer turístic incrementa el cost de la vida i redueix la tranquil·litat i qualitat de vida. Un 28% advertia de l’expulsió de residents habituals, i un 37% afirmava que genera contaminació, especialment acústica i de residus. A més, un 46% l’assenyalava com a responsable de la congestió del trànsit i un 52% de la saturació d’espais que habitualment utilitzen els residents.

Aquestes dades reflecteixen la complexitat del fenomen i la necessitat de trobar un equilibri que garanteixi la convivència entre el turisme i la vida dels residents.