Fafang Dong Hu és un nom conegut a Son Servera i Cala Millor. Nascut el 1994 de pares xinesos, ha crescut immers en la realitat social i cultural del municipi. Administratiu de professió, actualment és regidor a l’oposició pel grup socialista a l’Ajuntament de Son Servera. Parlam amb ell sobre els seus records, inquietuds i visió de futur.

"Sempre he sentit Son Servera com casa meva"

— Si haguessis d’explicar qui ets a qualcú que no et coneix, com ho faries en poques paraules?

Som nascut a Son Servera, però he crescut des de petit a Cala Millor. Administratiu de professió i actualment també regidor a l’oposició. Em consider i em sent una persona activa i compromesa amb les persones, amb ganes i il·lusió d’aprendre coses noves, col·laborar en tot el que pugui millorar la societat i aportar el meu granet d’arena al dia a dia del nostre municipi.

— Quins records de la teva infantesa guardes amb més estima?

Sense dubte, les festes de Son Servera, Cala Millor i Cala Bona. Moments dins l’estiu que, per a un nin, semblen eterns, plens d’amics i aventures. Record passar tot el dia amb bicicleta, jugant a qualsevol carrer fins que era l’hora de tornar a casa.
Un altre record especial és Sant Antoni, amb els foguerons i la por màxima que em feia el dimoni de petit. Amb els anys, aquella por es va perdre i, curiosament, ara m’encanten els dimonis i la festa.

Passions ocultes i aprenentatges a l’Ajuntament

— Tens alguna afició o passió que la gent no coneix de tu?

Som un gran aficionat a la Fórmula 1 i al món del motor. Sempre que puc, intent assistir a un Gran Premi al Circuit de Barcelona-Catalunya.
Pel que fa a passions, en tenc dues: caminar i viatjar. M’agrada descobrir nous racons de Mallorca sense saber on acabaré, i també viatjar per conèixer noves cultures i gastronomies. Això sí, m’agrada massa el bon menjar... Hauré de començar a caminar per compensar!

— Vas ser regidor, una experiència que no tothom viu de jove. Què et va ensenyar aquella etapa?

Va ser una etapa enriquidora i d’aprenentatge constant. Vaig entendre millor les necessitats reals de la gent i com funciona un ajuntament. Gestionar Cultura, Joventut, Normalització Lingüística i Festes em va permetre conèixer moltes persones i veure el poble des d’una altra perspectiva.
Record especialment les Nits de l’Art de Son Servera, que transformaven el poble en un gran escenari cultural. Em fa il·lusió veure encara avui intervencions artístiques d’aquelles edicions, com els cubs pintats del carrer des Tren o les llaunes personalitzades amb missatges de @melataelcorazon.

— T’agradaria algun dia ser batle de Son Servera?

No pens gaire en el futur, som més de viure el present. Ara mateix, faig feina des de l’oposició i veig el PSIB-PSOE immers en un procés de renovació. El que sí sé és que hi seré, d’una manera o altra, per tornar a tenir un govern proper, progressista i que escolti la gent.

Reptes per al futur del municipi

— Quin creus que és el gran repte de Son Servera en els pròxims anys?

Crec que el municipi ha de créixer de manera sostenible, amb més espais per a les persones i menys per al vehicle privat. Això implica un bon transport públic, amb bones connexions i freqüències.
Un somni personal que hauria de ser realitat és el Tren de Llevant. Seria un mitjà clau per facilitar la mobilitat, descongestionar el trànsit i millorar el dia a dia de molta gent.
L’habitatge també és un gran problema. S’han d’impulsar accions des de l’Ajuntament, com la construcció d’habitatge públic amb l’IBAVI i la regulació del lloguer, perquè viure no sigui un luxe.

"Na Lola i na Nala m’han canviat la vida"

— T’agraden els animals? Tens mascotes?

Abans no havia tengut mai una mascota, però ara tenc dues cusses, na Lola i na Nala, dues Beagles que m’han canviat la vida. Sempre hi són, independentment del dia que hagis tingut, i t’omplen d’energia.
Com a curiositat, crec que conec tots els pipicans de Mallorca, perquè sempre cercam llocs nous per elles!

— Si haguessis de definir Son Servera en tres paraules, quines serien?

Vida, perquè el municipi ho és en cada racó i en la seva gent.
Carrer, perquè sempre he estat més de carrer que d’estar tancat entre quatre parets.
Records, perquè cada espai em transporta a moments i persones que m’han fet ser qui som.

— Què prefereixes: un dia de festa o un horabaixa tranquil amb amics i família?

Cada dia té el seu moment per a la festa o per a la tranquil·litat, però amb el temps he après a valorar més els moments tranquils amb la gent.

"No m’agrada imaginar el meu dia a dia en un altre lloc"

— On et veus d’aquí a 10 anys?

No som gaire de fer plans a llarg termini, però tenc clar que, si puc triar, seguiré aquí.
M’agradaria veure’m igual, gaudint de Cala Millor i Cala Bona, amb la mar al costat, conversant i passant bones estones amb la gent del dia a dia.
I, qui sap, potser d’aquí a 10 anys feim la segona part d’aquesta entrevista per veure com ha canviat tot... o si tot segueix igual!