Què la va motivar a fundar Ona Futura?
Som gent de mar i costa. He viscut molts d’anys a un poble del Maresme i he conegut la relació propera amb la mar. Hi ha molta consciència de recuperar la natura a terra, però la mar sempre queda en un segon lloc; perquè la contaminació de la mar i la destrucció dels hàbitats marins no és tan aparent. Només en veiem la làmina blava i és preciosa. Del que està passant a sota no en veiem res.
Malgrat tot, la mar ens dona vida i en les àrees turístiques és el motor econòmic principal. Desprès d’haver treballat als hotels a Mallorca encara en vaig prendre més consciència. Cuidar la mar és cuidar-nos a nosaltres mateixos.

Quin és l’objectiu principal de la fundació?
Impulsar accions per a la protecció i restauració de la mar i la ribera, sense perdre de vista l’activitat humana.

Quines necessitats intenta cobrir la fundació?
He de deixar clar que no som activistes. Els components de la Fundació venim de l’empresa privada i ens agrada dir que som una Fundació que actuem com una empresa. Pensem que cal conscienciar a les empreses que protegir el medi ambient els millorarà el compte d’explotació. Fins ara no s’ha tingut en compte el cost dels actius naturals perquè mai hem pagat per treure’n profit. M’explicaré amb un exemple fàcil: una platja bonica i ben conservada amb la flora i fauna en bon estat és un paratge meravellós que atrau la gent, Es converteix en un lloc que la gent vol visitar i veure, atrau visitants i genera moviment econòmic. 
Un fons marí saludable genera biodiversitat; hi ha pesca  i genera activitat econòmica.  Si la platja i el fons marí es converteixen en abocadors, tard o d’hora aquesta activitat es ralentitzarà i desapareixerà i la repercussió sobre la població humana serà patent. En vàrem tenir un tastet quan la pandèmia, però sembla que ningú en té memòria.
Quins han estat els reptes més grans en el camí?
Precisament la creença general de que una Fundació que té com a missió la protecció i regeneració de la mar i la ribera es dedica a l’activisme mediambiental. I si, n’hi ha moltes que així ho fan i , si, totes les aproximacions són necessàries. Però les nostres activitats van més adreçades a acostar el coneixement científic a l’empresa i trobar les vies de que tots tres : ciència, empresa i medi ambient en treguin el rendiment més alt possible la qual cosa redunda en el benestar de la població en general. Des del nostre punt de vista, aspirem a aconseguir la fusió entre l’economia dònut i l’economia blava.

Quin ha estat el moment més gratificant fins ara?
És un pregunta difícil de contestar, perquè n’hi ha hagut molts. Des de la concessió de la primera subvenció Next Generation per part de la Conselleria de Turisme de les Illes Balears, la qual cosa dona valor al projecte; fins la comunicació de que el sistema de plantació ràpida de posidònia anava a ser patentat conjuntament amb l’IQS Universitat Ramon Llull i IMEDEA-CSIC, passant pel moment en que el pressupost ens va permetre fer la primera contractació de personal. Sense oblidar que un dels projectes impulsats per la Fundació ha generat la constitució d’una Spin-off.

Com descriuria el seu equip i la seva aportació?
L’equip executiu de la Fundació Ona Futura és compacte i compromès, venim d’àrees diferents del coneixement i, en conseqüència, tenim aproximacions diferents als problemes. El patronat és petit i també procedent d’àrees diferents del coneixement que van des de la Biologia a l’Arquitectura passant per l’Hosteleria. És un patronat summament compromès amb la Fundació i que aporta el seu coneixement, temps i  consciència ètica.  Els nostre companys de viatge, els nostres “partners” executors dels projectes ens han permès aprendre de la seva saviesa. Els voluntaris ens han aportat hores de feina il·lusió, coneixement... Tots som equip de la Fundació.
Es cert que el diàleg transdisciplinar és complicat i que, de tan en tant, apareixen obstacles; però fins ara s’han pogut resoldre i tots n’hemsortit guanyant de l’esforç. Tots som equip.

Com veu el futur de la fundació a mig i llarg termini?
Quan vam constituir la Fundació Ona Futura el setembre de 2020, ens vàrem plantejar un horitzó de quatre anys. Ara tenim tres projectes molt consolidats i en plena expansió, hem conclòs una sèrie de projectes menors i tenim més projectes en cartera. Esperem seguir creixent com hem fet fins ara: amb coherència i consciència i aportant solucions més enllà del relat.

Quina importància tenen les col·laboracions externes?
Tota. Tan els col·laboradors que formen part dels projectes i dels que he parlat quan parlàvem de l’equip, com empreses que fan aportacions a projectes concrets per ajudar a que creixen. Des d’aquest punt de vista Elrow, per exemple, va donar un impuls important al projecte per desenvolupar la plantació ràpida de posidònia. Tota la Elrow Family que està organitzant les festes a Eivissa està molt conscienciada de la necessitat de protegir el mar. També hem tingut altres col·laboradors puntuals, con la cadena Ona Hotels al començament va col·laborar amb la Fundació Ona Futura.

Què diria a aquells que volen involucrar-se o col·laborar?
Primer els donaria les gràcies per pensar en nosaltres, i desprès els diria
que mirin els nostres projectes i pensin si volen adherir-se a un projecte
concret o volen contribuir al  desenvolupament general de la Fundació. 
Nosaltres treballem amb convenis de col·laboració per deixar clar el paper
que cada una de les entitats signants desenvolupa. Quan es tracta
d’Institucions com ara l’Ajuntament d’Alcúdia, la Universitat de les Illes
Balears o el CSIC s’estableix un conveni marc en el que es reconeixen les dues entitats i la seva voluntat de treballar en projectes d’interès comú. Quan es troba el projecte, es signa un conveni de col·laboració específic pel projecte on s’estipulen les funcions de cada una de les entitats, el temps de durada, i les condicions en funció de cada projecte específic. Aquesta manera de procedir facilita la transparència ja que en cas d’aparèixer dificultats, i de dificultats sempre n’hi ha, el conveni ajuda a establir límits i aclarir responsabilitats.

Quin consell donaria a algú que vol iniciar un projecte solidari? 
Potser tres: No t’hi posis si no t’apassiona el tema, no tinguis pressa: ves bastint metes assolibles, un elefant es menja a mossegadetes, I no t’endeutis.