Pensem que l'objecte de la LAU el 2013, d'excloure el lloguer turístic de la llei estatal es feia per evitar el que es va produir i que ja s'explicava a l'exposició de motius quan es deia: “Els darrers anys es produeix un augment cada vegada més significatiu de l'ús de l'allotjament privat per el turisme, que podria estar donant cobertura a situacions d'intrusisme i competència deslleial, que va en contra de la qualitat dels destins turístics”.

Així, l'article 5 sobre arrendaments exclosos deia: “Queden exclosos de l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei: la cessió temporal d'ús de la totalitat d'un habitatge moblat i equipat en condicions d'ús immediat, comercialitzada o promocionada en canals d'oferta turística i realitzada amb finalitat lucrativa, quan estigui sotmesa a un règim específic, derivat de la normativa sectorial”. Cas de les Illes Balears.

Voldria recordar aquí que encara que la LAU no prohibia el lloguer de temporada si que feia una previsió d'obligat compliment per a aquesta modalitat: l'obligatorietat d'una fiança de dues mensualitats. Quan exigia en aquest cas una fiança tan elevada, pensem que per el lloguer d'un habitatge només exigia una mensualitat, pareix que es referiria al lloguer de temporada de llarga durada i no al lloguer turístic.

En definitiva, l'arrendatari de lloguer de temporada que va per LAU no cerca una ocupació indefinida de l'habitatge sinó que només ho fa per una necessitat temporal. Per això pens que per seguretat jurídica i claredat aquesta modificació hauria d'haver estat molt més concreta i valenta i excloure expressament l'arrendament de temporada per dies.

La possibilitat d'ús residencial amb finalitats turístiques, amb les quatre Lleis aprovades fins el 2017 i que hem anat resumint no havia anat acompanyada, com hagués estat desitjable, d'una previsió de regulació per part del planejament urbanístic territorial i municipal creant una situació insostenible. La manca d'una normativa clara permetia el desenvolupament d'aquesta activitat sense el necessari control administratiu ni les exigències fiscals pròpies de qualsevol activitat econòmica, on dins una competència legal, finalment tria el client.

Que cerca el client avui? Cerca un tot i aquest tot ho fa decidir. L'allotjament només és un element més del destí on tots ens necessitem, i tots hem d'innovar, hem de ser creatius, sorprendre... Actualment i des de fa anys, s'està produint una gran transformació dins el turisme, generada en part pel canvi de consumidor, que deixa de ser un simple usuari passiu per convertir-se en un personatge actiu en el disseny i gestió del seu propi viatge.

Amb INTERNET, el client pot planejar i programar el seu viatge a qualsevol part del món sense sortir de casa, per això  és cada vegada més exigent per tenir més informació respecte a productes, serveis i els propis destins turístics. La fórmula clàssica de viatge organitzat, ha donat pas a moltes maneres diferents de viatjar i experimentar, en un procés on tot el territori ha esdevingut turístic, i això té un greu perill, atès que sinó es sap administrar bé aquest fet, podem convertir les illes en una mena de parc temàtic que pot morir d'èxit.