Cal dir que Internet és una arma de doble fil, per una part ajuda a la il·legalitat però per altra delata al qui opera il·legalment. Des del punt de vista de la propietat aquesta oferta de lloguer turístic comprèn una amplia gamma de situacions, des del matrimoni jove que lloga la seva casa durant l'estiu i va a viure a casa dels pares fins a les societats que posseeixen un gran nombre d'immobles.

Aquesta tendència pot tenir efectes positius: democratització de l'accés als beneficis del turisme, qualsevol propietari d'un habitatge pot treure guanys, permet una certa penetració de l'activitat turística a zones que fins ara n'havien restat al marge, com ara els pobles d'interior... però també pot tenir efectes negatius: genera un canvi de model turístic i econòmic que pot afectar el model social, accentua la saturació turística i l'augment de la pressió humana damunt el territori, el medi ambient i els recursos, intensifica els processos de gentrificació (expulsió dels residents dels centres urbans com a conseqüència de la pressió turística)...

El pis o la casa per passar uns dies o unes vacances és un producte que té demanda i que molts de clients ja no es plantegen altres fórmules. Cal tenir present també, que dins aquesta economia de mercat on ens movem, el turisme és un objecte de consum del qual no volem prescindir, per això tot apunta a un creixement important de les tendències turístiques i a una diversificació creixent dels productes turístics on el futur del negoci dins habitatges residencials s'anirà consolidant, es professionalitzarà el servei i disminuiran els marges de benefici.

En el futur, hotels també oferiran aquesta modalitat, de fet a algunes ciutats ja es fa. També cal preveure que les webs s'especialitzaran encara més per seguir creixent i segur que a la llarga també tindran habitacions d'hotels a la seva oferta. El model actual resultarà massa global i sortiran noves plataformes especialitzades que donaran més confiança al consumidor. Ja hi ha webs segmentades per temàtiques, per ubicació...

Necessitàvem una normativa clara i això és el que pretenia la Llei 6/2017. La regulació del lloguer turístic havia de fer compatible l'activitat econòmica del turisme amb el repartiment de la riquesa, amb el benestar social i amb la sostenibilitat territorial i s'havia de poder adaptar a la realitat de cada illa i de cada municipi.

Si està assumit que no podem obrir hotels de manera il·limitada en qualsevol lloc i amb qualsevol configuració, sinó només als solars o parcel·les d'ús turístic així definit pels planejaments i respectant els paràmetres d'edificació i de densitat que s'imposen, per regular el lloguer turístic s'havien de poder establir limitacions, sigui per tipologia, per densitat, per zones...  amb criteris urbanístics i d'ordenació del territori i qui té les competències amb això són els Consells i els Ajuntaments.

Dins el plaç d'al·legacions a la llei se'n  presentaren unes 300. Cal dir que una part d'aquestes eren per oposar-se a unes altres, cosa que reafirma que quan es diu que aquesta llei va ser qüestionada per tothom, s'ha de dir que aquest tothom no volia el mateix, mes bé una meitat volia el contrari de l'altra. També, com deia, havia d'implicar les administracions que exerceixen les competències en matèria d'ordenació del territori i d'urbanisme