La Llei 6/1017 estableix que pel que fa als habitatges objecte de comercialització turística, l'administració pot acordar-ne la baixa definitiva si hi ha un cessament de la comercialització durant tres anys consecutius. Tampoc poden presentar la DRIAT  d'inici d'activitat quan el propietari de l'habitatge ho sigui també de tres o més habitatges ja comercialitzats turísticament.

Aquesta Llei també estableix que els PIAT o els PTI (Consells Insulars) poden determinar el límit màxim per illa de places turístiques a allotjaments turístics i a habitatges residencials, en funció dels recursos insulars existents, les infraestructures, les densitats de població i altres paràmetres rellevants del seu àmbit.

El PIAT de Mallorca, aprovat el juliol de 2020 estableix una sèrie de normes que afecten el lloguer turístic. La principal és la zonificació que es fa, establint les zones aptes o no aptes. També estableix un sostre total màxim de places turístiques de 430.000 de les quals 115.000 son en habitatges residencials, encara que en aplicació de les previsions de decreixement recollides en la Llei 6/2017 el nombre de places existent a cada moment serà el resultat d'aplicar els mecanismes d'amortització prevists a la llei esmentada que sempre serà menor.  

Per lluitar contra l'oferta il·legal, sobre tot amb les plataformes existents de lloguer turístic, la Llei 2/2020 dona als inspectors de turisme la possibilitat de no identificar-se en l'exercici de la seva activitat, si la identificació pot interferir en l'actuació inspectora, així com adquirir béns o serveis per obtenir proves també sense la necessitat d'identificar-se, afegint  un apartat a l'article 97, sobre les facultats dels inspectors de turisme, de la Llei 8/2012 que diu: “El personal de la inspecció de turisme, en les seves actuacions inspectores, pot efectuar reserves i/o contractacions amb vista a la constatació de la realització de l'activitat clandestina, a la comprovació de les possibles infraccions i/o a la correcta identificació de les persones (físiques i jurídiques) que en són responsables, sense haver de comunicar prèviament que es duen a terme aquelles actuacions inspectores ni procedir obligatòriament a la seva identificació com a membre de la inspecció de turisme”.

Igualment es modifica l'article 103 de la Llei 8/2012 que diu: “Pel que fa a la comercialització d'estades turístiques a habitatges, són responsables de les infraccions les persones propietàries de l'immoble juntament amb les persones o entitats comercialitzadores, llevat de prova en contrari. La presentació de contractes d'arrendament no constituiran causa exculpatòria suficient si es prova que ho són en frau de llei”