Quan altres lleis anteriors van prohibir el lloguer turístic dins plurifamiliars, no es va fer front a la realitat creixent d'aquest fenomen i no s'establiren les mesures per fer complir aquesta prohibició de manera eficaç. Damunt el paper es prohibia i quedaven bé davant certs sectors econòmics, però no hi havia cap voluntat per perseguir aquesta oferta i a més, com hem vist, entraven en contradicció amb la LAU que és una llei estatal.

Cap altre llei aprovada havia plantejat el decreixement  com si ho fa clarament la Llei 6/2017 quan lleva totes les excepcions a l'intercanvi de places, també l'excepció que tenia l'habitatge turístic, implementa un sostre de places i a més deroga la fórmula privada que permetia fer dues places per cada una de baixa. A partir d'aquesta llei no és pot fer cap plaça turística nova sense donar-ne una de baixa o millor dit, sense adquirir una plaça a l'administració de les que queden en una borsa i que varen ser equiparades al preu d'una plaça hotelera.

Així es pretenia regular una activitat que s'anava produint al marge de les lleis que hi havia incorporant un seguit de mesures tendents a evitar l'oferta il·legal, mesures i eines que no existien. Es feia imprescindible un control d'aquesta activitat des del punt de vista urbanístic, territorial, mediambiental i tributari. Cal observar en tots els casos, que exigia finalitat lucrativa, la qual cosa exclou del concepte d'habitatges comercialitzats turísticament supòsits com ara la cessió temporal i gratuïta d'un habitatge i els intercanvis d'habitatges amb finalitats turístiques.

Ampliàrem molt l'article sobre activitat clandestina, oferta il·legal, intrusisme i competència deslleial. Pel que fa a la comercialització d'estades turístiques a habitatges, es considera oferta il·legal tota la publicitat que no hagi presentat la declaració responsable (DRIAT) i és responsable d'aquesta oferta il·legal tant la persona titular del mitjà a través del qual es duu a terme la publicitat, en suport de paper, pàgina web o qualsevol altre, com la persona responsable d'inserir-hi la publicitat. Per això, tota la publicitat d'aquests habitatges ha d'incorporar el número d'inscripció turística de l'habitatge.

Una vegada inscrits aquests habitatges, l'administració turística l'ha de comunicar a les administracions tributàries, a l'Ajuntament i al Registre de la Propietat. Cal recordar que tots aquests habitatges donats d'alta a Turisme estan obligats a la vegada a donar-se d'alta a l'Agència Tributària (ATIB) per pagar l'impost turístic.

Cal tenir present també que molts d'Ajuntaments ja apliquen les seves taxes per places turístiques i no com habitatges, amb un augment considerable de les taxes pels habitatges que fan estades turístiques, per exemple amb fems i clavegueram. Aquí hem de dir que ja no hi cap municipi de Mallorca sense places turístiques a habitatges. Per posar-ne un exemple proper podem dir que a Son Servera hi ha unes 2.000 places turístiques a habitatges, a Sant Llorenç unes 2.100 i a Artà unes  3.300.

En quan a la prestació de serveis, el que diu la Llei és que la persona comercialitzadora ha de garantir, amb l'objecte de facilitar l'estada, la prestació directa o indirecta dels serveis turístics següents: Neteja periòdica de l'habitatge, abans de l'entrada de nous clients o durant l'estada d'aquests. Subministrament de roba de llit, llenceria, parament de la casa en general i reposició d'aquests així com el manteniment de les instal·lacions.

Antoni Sansó ex Director General de Turisme.