S'ha de tenir present que dins els serveis que ofereix el lloguer turístic no hi pot haver el de restauració. A més, i aquest és un punt important a tenir en compte, en cas de contractar personal per dur a terme els serveis obligats per llei s'han de complir les normes laborals, de seguretat social i de prevenció de riscs laborals aplicables als treballadors, així com el conveni col·lectiu que sigui d'aplicació.

La persona o l'entitat comercialitzadora ha de possibilitar l'assistència telefònica al turista o usuari durant les vint-i-quatre hores i aquest número i servei dins plurifamiliars també ha d'estar a disposició de la comunitat de propietaris a fi de poder comunicar incidències greus que es puguin produir i que l'afectin.

Un dels problemes que teníem amb les lleis anteriors era que, quan es prohibia el lloguer dins plurifamiliars pel que fa a la comercialització d'aquestes estades, no deixava clar el tema dels canals de comercialització turística. Per això, vàrem haver d'aclarir-ho a la Llei, definint clarament que s'entén per canal d'oferta turística tot sistema mitjançant el qual les persones físiques o jurídiques, directament o a través de tercers, comercialitzen, publiciten o faciliten, mitjançant enllaç o allotjament de continguts, la reserva d'estades turístiques a habitatges, bé sigui per terminis de dies o setmanes, bé sigui amb prestació de serveis prevists a la llei.

Un dels temes més contestats de la Llei 6/2017 varen ser els dels requisits per la comercialització, requisits d'una gran complexitat. En primer lloc, cal remarcar el concepte que la Llei dona al lloguer turístic, dient que: són empreses comercialitzadores d'estades turístiques a habitatges les persones físiques o jurídiques que comercialitzen turísticament la totalitat d'un habitatge residencial, per períodes de curta durada, en condicions d'ús immediat i amb finalitat lucrativa, comercialització que es pot alternar amb l'ús pròpiament d'habitatge que els caracteritza.

Per tant, hem de tenir clar que, per Llei, aquestes comercialitzacions són empreses, amb tot el que això suposa. Com activitat empresarial, seran les normatives específiques les que determinin les obligacions i les tributacions exigibles que s'hauran de complir per dur a terme l'activitat.

Un tema també important és que la Llei, quan diu que la comercialització es pot alternar amb l'ús d'habitatge, no ho pot fer a la vegada, a no ser que sigui dins la modalitat dels 60 dies com habitatge principal, on sí pot conviure el propietari amb els turistes, però no així amb les altres modalitats. Fins que no es dugui a terme un desenvolupament reglamentari, la distribució de comercialització turística dels 60 dies s'haurà d'indicar a la DRIAT per mesos complets i el propietari haurà de presentar un certificat d'empadronament i complir tots els altres requisits de la llei.

La Llei pretenia encaixar la comercialització amb el respecte i protecció de la resta d'interessos, així com eliminar l'oferta il·legal. Per això estableix que només es pot dur a terme aquesta activitat si es fa a habitatges residencials que tenguin la cèdula d'habitabilitat en vigor o títol anàleg expedit a aquests efectes per l'administració insular competent, ja que es tracta de justificar que es compleixen les condicions d'habitabilitat i aquesta és una exigència urbanística per tal de poder ocupar qualsevol immoble. Aquests habitatges només poden comercialitzar el nombre màxim de places que permet aquesta cèdula o el títol anàleg, sense poder disposar de llits supletoris.