Nou article de Javier Mora Sureda
- 11 de novembre del 2024

Abans de començar el meu escrit, donar el meu condol a aquelles famílies de València que han perdut familiars, cotxes i habitatges.
El dijous 6 de febrer de 2024, l’observatori europeu Copernicus va anunciar que, per primera vegada en un període de 12 mesos, el planeta s’ha escalfat més d’1,5 °C en comparació amb el clima de l’era preindustrial. En el primer informe de l’associació científica de 1988, ja es posava la incertesa sobre cap a on es dirigiria el canvi climàtic i les seves conseqüències. I tal com va dir Fidel Castro en la reunió de l'ONU a Rio de Janeiro, ECO 92: DEMÀ SERÀ MASSA TARD.
El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) ja ha dit en diferents informes que acabarem el segle amb un augment d’entre 2,2 i 3,5 graus més. Això significa que molts animals s’extingiran, molts arbres moriran i moltes zones es tornaran desèrtiques. Per això, s’ha proposat des de fa anys evitar de totes les formes possibles l’augment d’1,5 graus, eliminant els combustibles fòssils que són els principals causants de l’efecte hivernacle.
S’espera que, segons els científics de l'IPCC, per al 2060 passarem de tenir temperatures extremes tres vegades a l’estiu al Mediterrani a 17. Les turbulències a l’hora de viatjar augmentaran significativament.
És cert que la Xina és el país que més contamina, però, alhora, és el país que més plantes d’energia neta està creant. Cal tenir en compte que la Xina és el país amb més població juntament amb l’Índia a nivell mundial.
Bé, l’anterior ja crec que una part de la població ho té clar; ara comentaré altres temes que poden ser d’interès. Es parla que el canyís crea embussos en el curs dels rius, però diversos estudis europeus afirmen que no és culpa del canyís o la brossa, sinó al contrari, que afavoreix a alentir l’avanç de l’aigua. Els problemes provenen dels elements que impedeixen el curs, com ponts, estreteses en els canals i marges, edificacions, limitació de l’expansió per construccions, o la canalització dels rius i torrents amb ciment, que provoca que l’aigua agafi més velocitat al no trobar retenció.
També tenim el tema de la immigració, que, encara que ningú ho cregui, serà un tema a tenir en compte, ja que amb l’augment de la temperatura serà major la necessitat de sortir de zones que avui en dia ja suporten desertització, inundacions, monsons i allò que no volem veure, però que hi és. Per temes com aquest, juntament amb la decisió de l’ONU, s’ha creat l’Agenda 2030, amb el projecte de no deixar ningú enrere arreu del planeta.
Després tenim l’augment del nivell del mar, juntament amb l’enfonsament de les zones costaneres, que s’ha accelerat tres vegades amb aquest augment, segons un informe recentment publicat per l’Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia Italià (INGV), en el qual també ha col·laborat la Universitat de Radboud (Països Baixos). Aquest augment es deu a l’increment de la temperatura (a major temperatura, major volum de l’aigua), el desgel dels glacials i l’enfonsament de les zones costaneres.
I no es tracta de crear por, sinó de ser conscients i prendre totes les mesures possibles per mitigar i reduir els danys de totes les maneres possibles, com ara el reciclatge, la reducció de la despesa energètica, la millora del transport públic, evitar llençar aliments o comprar-ne que no es consumiran, ja que la matèria orgànica en descomposició també crea CO₂.
Post següent
El Govern de les Illes Balears ha enviat un tercer contingent d’ajuda a València
- 11 de novembre del 2024