Des què un paio que es deia Ulisses va inventar el concepte de “Creuer per les Illes Gregues”, els humans -en general-, no hem deixat d’abocar brossa a la mar. La “Mare Nostrum”, la Mediterrània, tan blava ella; que amaga sota la superfície guspirejant de les  seves aigües encisadores una fosca realitat: és la mar més contaminada del planeta. 
Sembla però que, lentament, la població n’ha pres consciència i això també ha conduït en ocasions a situacions grotesques de preteses “proteccions” del medi marí, abocant-hi rentadores velles per a fer “refugis per peixos” o estris composats d’un pneumàtic, ciment gris i maons que es suposava que eren oli en un llum perquè les llagostes hi anessin a viure. Tot això acompanyat d’abocaments de diverses estructures amb finalitats recreatives i/o utilitàries.
Però no tot son males notícies. Tant els governs com la societat civil estan escoltant cada vegada més la comunitat científica, que ja feia temps que donava veus de que la situació era summament perillosa, i les Nacions Unides varen declarar la dècada 2020-2030 com a dècada dels Oceans. Les Illes Balears son un territori on la població ha estat especialment vinculada a viure en comunió amb la mar i això ha empès a que els diferents governs, cada un a la seva manera, hagin bastit iniciatives adreçades a la mar; no totes amb els resultats esperats. Els programes per la protecció i recuperació dels alguers en son un d’ells. Les associacions i Fundacions de les Illes Balears amb missió de protecció de la mar i l’entorn marí han desenvolupat també una tasca notable. La promoció del Pacte Blau va aconseguir adherir moltes d’aquestes ONG’s als objectius comuns per la protecció de la mar.
Com no podia ser d’altra manera, l’empresa també ha vist la necessitat de protegir la mar. El turisme, perquè cal tenir el jardí de l’hotel endreçat i no ple de porqueria; i la mar no deixa de ser el jardí comú que atrau els visitants que, si es converteix en un abocador, ningú voldrà visitar-lo. Els altres components del sector secundari perquè, volem creure que, més enllà del tan esmentat  “greenwashing”, realment han pres consciència de protegir les fonts primàries i de la importància del Capital Natural. Efectivament, el Capital Natural son aquells béns i serveis que ens envolten i pel que mai ens han fet pagar: l’aire que respirem n’és un. La indústria i el comerç van prenent consciència de que, per preservar aquests actius del capital natural cal escoltar els científics, encara que no els agradi el que escolten, per trobar conjuntament solucions a la petjada que les activitats humanes deixen a la natura.
El desenvolupament de materials sostenibles i funcionals que contribueixin a la recuperació del fons marí ha estat una de les preocupacions de la Fundació Ona Futura i l’Institut Químic de Sarrià (Universitat Ramon Llull). En el marc del Projecte SeaMeadows, liderat per la fundació, hem comptat també amb la col·laboració i sinèrgia d’altres entitats científiques, l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i Universitat de les Illes Balears (UIB), i empresarials, com el Centre Balear de Biologia Aplicada (CBBA). Aquesta recerca ha permès desenvolupar fins a la data sistemes regeneratius per al fondeig i l’abalisament de la costa, així com una tecnologia de restauració de Posidonia Oceanica més escalable per a fer front a actuacions de major superfície i benefici ecosistèmic. L’estudi segueix actualment amb la investigació de comprogressa la colonització primera sobre els materials desenvolupats, per a determinar la línia de bioreceptivitat de cada material i, d’aquesta manera, ser capaços d’escollir el material més adient per a l’aplicació i l’entorn en el que s’ha d’emplaçar, per tal d’assegurar els resultats desitjats.
La ràpida colonització de les estructures desenvolupades per NextReef EcoSystems, spin-off de l’Institut Químic de Sarrià (URL), fa possible teoritzar, per exemple, en fer servir les instal·lacions de fondeig regulat com a camps de snorkel una vegada acabada la temporada de fondeig, per tal de poder ampliar d’aquesta manera la durada de l’activitat turística alhora que proveeixen d’un espai generador de biodiversitat.
L’experiència en diversos indrets de la Costa Catalana i Balear en el marc del Projecte SeaMeadows ha estat molt satisfactòria i enriquidora. Ara, poder analitzar el comportament del materials en altres entorns, com per exemple a l’interior d’infraestructures portuàries, ens aportarà més coneixement per emprendre solucions coherents en cada cas.