Has viscut situacions de desigualtat de gènere en l'àmbit sanitari? Com les has afrontat?

He viscut alguna situació de violència masclista verbal per part d'algun company home, i mai ha estat un company metge. Ho he afrontat molt malament, perquè eren companys de feina. Durant 25 anys de professió he viscut tres violències verbals per part de pacients homes, o almenys prou violentes perquè jo hagi pensat a fer o hagi obert el protocol d'agressions al personal sanitari. És molt trist, que coma dona, t'hagin de perdre el respecte perquè se senten superiors a tu. Sempre he gestionat malament els conflictes i com la meva feina m'agrada molt, encara em sap més greu.

 

Quin consell donaries a les joves que es volen dedicar a la infermeria?

Que és una professió molt guapa si t'agrada, però que han de tenir clar que si s'hi han de dedicar, ha de ser perquè agradi, no per tenir un sou segur cada mes. Treballam amb la salut de persones que confien en nosaltres i mereixen un respecte u i una atenció de qualitat.

 

Quina és la satisfacció més gran que t'ha donat la teva feina?

La cara d'agraïment de les persones que atenc. No és necessari que una persona et doni les gràcies, és suficient la seva actitud i la seva expressió de satisfacció i agraïment.

 Com veus el futur de la infermeria comunitària en el context actual?

Em sap molt de greu dir-ho, però no veig l'esperit de la infermeria comunitària que hi havia fa 10 anys. Veig a les noves generacions menys motivades, però crec que no és només en el món de la infermeria, sinó que crec que hi ha una desmotivació generalitzada i com si els problemes socials que ens envolten no anassin amb ells, i no només som infermeres i infermers, som ciutadania.

 

Quina és la teva visió sobre el feminisme en el món sanitari i en la societat?

Molt a pesar meu, es respira poc feminisme a l'àmbit sanitari. Per començar, hi ha poc personal format amb el tema i a més poca sensibilització.

 

Quin llibre, pel·lícula o cançó t'ha marcat més en la vida i per què?

Una pel·lícula que em va marcar molt va ser Tomàquets verds fregits de Jon Avnet (1991) perquè és una pel·lícula que toca moltes discriminacions i violències i es respira una sororitat increïble entre les protagonistes. La darrera cançó que m'ha tocat la fibra ha estat «Gente luminosa» de Arrebato perquè em fa pensar molt amb la meva gran amiga que fa poc ens va deixar, n'Antònia Matamalas. Ella il·luminava.

 

Com desconnectes després d'una jornada intensa de feina?

Tenc el gran problema que no sé desconectar, principalment si durant la jornada hi ha hagut algun cas greu, una mort, un diagnòstic amb pronòstic greu o un cas de violència masclista.