Avui per avui l’habitatge és un dels principals problemes que tenim a les Illes Balears, problemàtica que te molt a veure amb les xifres del titular d’aquest article. Els preus disparats tant per compra com per lloguer fan gairebé impossible accedir a un habitatge a moltes famílies.
I tot i que tenim un greu problema d’oferta (parc d’habitatge públic insuficient, poca construcció de plurifamiliars, habitatges buits, lloguer turístic il·legal, etc...), el problema és sobretot de demanda: una mitjana de creixement de la població en 15.000 persones anuals en els darrers 20 anys, que farien necessari disposar d’uns 4.000 habitatges més cada any per cobrir aquesta demanda.
A aquestes dades s’ha d’afegir la demanda de segones residències, sobretot de ciutadans europeus que volen adquirir habitatges ja sigui per fer negoci, ja sigui com a segona residència. Gairebé una de cada tres compres d’habitatges a Balears són propietaris estrangers.
Aquest augment exponencial de la població a les Illes Balears te molts a veure amb el nostre model econòmic, que cada vegada necessita més mà d’obra. El 2024 haurem arribat als 18,7 milions de turistes. Això fa que molta gent vengui a fer feina aquí, ja que la major part de l’augment poblacional prové de la immigració. I aquests treballadors (siguin del sector construcció, turístic o públic) moltes vegades no poden accedir a un habitatge en condicions.
La solució del problema de l’habitatge, per tant, és construir més i més habitatges en un territori fràgil i ja molt saturat? Tenint en compte que aquests habitatges han d’anar acompanyants de totes les infraestructures i equipaments necessaris, - socials, esportius, sanitaris, educatius, de transport, zones verdes, depuració, abastiment d’aigua, etc...-, que tenen un cost elevat.
Una problemàtica tan enquistada no té solucions fàcils ni a curt termini. Per molts de topalls que es vulguin posar als preus del lloguer, per moltes promocions d’habitatges i per molts d’incentius per treure habitatges buits al mercat que es fessin, sempre tendrem el problema de l’augment de la població i de la demanda externa que pressionarà damunt el mercat immobiliari. Per tant sense un canvi cap a un model econòmic i social sostenible, la problemàtica sempre existirà, i el pitjor de tot, s’agreujarà amb el temps.