Intervenció inicial a la tertúlia de can Lliro - Manacor,  dimecres 30 d’octubre

Tenim dues emergències que hem d’afrontar,  la del escalfament global del planeta que ja te efectes devastadors com hem vist a València i la emergència social.
La primera ens obliga a reduir les emissions de CO2,  que en el cas de Mallorca el el 60%  correspon al transport.
La segona entre d’altres,  com la necessitat d’un habitatge digne i una distribució més justa de la riquesa, es permetre que la gent puguem viure amb normalitat sense la necessitat de hipotecar-nos per disposar d’un  cotxe particular.  
La gent que defensem el tren i que el veiem com el mitja de transport més eficient,  més segur,  més rendible socialment, que menys accidents i morts provoca, que menys contamina i menys territori consumeix, anem de decepció en decepció quan veiem que no és el medi de transport més afavorit per les diferents administracions de fa més de 60 anys.
El Tren de Llevant per la gent que defensem el tren,  des de que tenim les transferències ferroviàries i es va crear l’empresa pública SFM a l’any 1993 és una més de les decepcions acumulades. 
Per entendre la precarietat i la insuficiència del servei ferroviari a Mallorca, com en totes les altres qüestions importants, no basta mirar la foto o la radiografia del moment que vivim i s’ha de fer memòria.
En els anys 60  el declivi del tren va començar a Mallorca,  per  afavorir el transport privat per carretera i en el meu entendre hi va tenir molt a veure,  els grans ingressos econòmics que obtenia l’estat gracies a la venda de carburants del monopoli estatal i el tren era vist com una càrrega econòmica que malgrat generava  benestar a la comunitat,  no aportava res al  règim que observava en el turisme i la venda de carburants amb un SEAT 600 a cada família,  una font d’ingressos fabulosa.
Uns 30 anys més tard i ja en democràcia,  a  principis dels anys 90,  el tren gestionat per FEVE i mancat de la imprescindible inversió estatal agonitzava,  ja sols feia serveis entre Inca i Palma  i estava a punt de desaparèixer.    En aquell temps el que era Director General de Transports  del Govern Balear va declarar:   « per la poca gent que va en tren,  val  més pagar un taxi a cada usuari ». 
Però l’any 1993 va arribar el traspàs de competències ferroviàries del Govern Central  al Govern Balear amb l’aportació econòmica necessària per assumir el dèficit d’explotació anual estimat en aquells moments en  300 milions de pessetes i tornar a recuperar  el servei.   Això va provocar un canvi de visió del Tren en els mateixos que fins aleshores el volien acabar de desballestar.   
El projecte del servei ferroviari a desenvolupar,   era recuperar els traçats antics, encarregar màquines de tren noves,  contractar personal i especialment nomenar directius a dit per gestionar  SFM.  
Segurament pel poc interès que tenien en aquell moment els polítics que assumiren la gestió dels Serveis Ferroviaris,  s’encarregaren a l’empresa CAF els primers trens dièsels nous amb molt pocs miraments i per error en la comanda, (cosa curiosa)  varen arribar unes màquines de tren més altes del que tocava i a partir d’aquí es varen  desgraciar totes les estacions per poder construir andanes més altes i més curtes a un costat de les estacions en tota la línia.    Els trens deixaren d’aturar-se com havien fet tota la vida,  ben davant de les estacions i amb les andanes baixes. 
Actualment per mi continua el desinterès polític pel tren, ben igual que en els inicis de SFM.   Volen lluir-se i quedar bé davant la població amb projectes ferroviaris mediàtics,  però sense fer realment un projecte de tren a l’abast de tothom i combatre realment l’excés insostenible de mobilitat per carretera que tenim.
El Consell de Mallorca que te les competències de les  carreteres,  no te per a res en compte les necessitats del Transport Públic i sa mobilitat dinàmica. 
El Govern Balear que te les competències del Transport Públic,  per a res contemplen  els beneficis mediambientals i socials que un servei eficient i suficient del tren, combinat amb una xarxa de busos llançadora aportaria a la comunitat., sols reparen en el cost econòmic de l’explotació i el manteniment del servei.   
El Tren de Llevant per part de l’Associació d’Usuaris del Tren, sempre ha sigut una reivindicació important i  sempre l’hem tinguda present des de la nostra creació el novembre de l’any 2004.     
L’Associació d’Usuaris del tren, sempre hem tingut clar que el tren és el medi de transport més eficient per a transportar a molta gent,  per vertebrar i cohesionar  a qualsevol territori o comunitat, no discrimina per edat, ni per capacitat econòmica i es accessible per  tothom sense distincions.  Però per a que sigui una realitat, cal una visió política des efectes col·laterals perniciosos del transport per carretera, que els nostres polítics a dia d’avui no tenen. 
Per acabar, hi ha dos conceptes de tren que poden xocar i cal decidir per quin model ens volem decantar,   un pensat per anar molt aviat de un costat a  l’altre de Mallorca i deixant molta gent sense servei com fa l’AVE a la península que passa per mols pobles sense aturar-s’hi o l’altre pensat per a la majoria de la població resident que necessita fer desplaçaments, que facilita la combinació amb els altres medis de transport, que impulsa i facilita la mobilitat dinàmica i permet  vertebrar i cohesionar el territori.

Guillem Ramis